Dies de celebració

També els escriptors trobem moments per celebrar esdeveniments entre amics, com ara aquests 40 anys d’AELC, la nostra associació d’escriptors en llengua catalana. Estrenem nou imatge corporativa, celebrem el Sant Sebastià Literari i encetem l’any Llompart 2018, tot en un mateix acte al Casal Balaguer de Palma. Sempre hi ha bones formes d’iniciar un nou any literari. Mireu un resum de premsa que hem recollit.

Anuncis

L’illa, el far, el vent i els homes

«Un dels vint-i-dos relats breus, sovint molt breus, que formen el volum L’illa, el far, el vent, de Josep Manuel Vidal-Illanes (Gregal, 2017), el protagonitza un home que un dia veu un feix de bitllets al seu abast i, sense poder resistir la temptació, els agafa i arrenca a córrer. Es troba a mitjans de mes i ja no pot comprar menjar. Quan comprèn que la policia li ha seguit el rastre i l’arrestarà, no té altra preocupació que evitar que la detenció tingui lloc davant el seu fill petit. És una bona mostra del que presenten aquests contes: gent que viu als marges de tot (als marges de la societat, als marges dels afectes, als marges de la raó), retratats amb un pinzell literari que mira de posar en relleu la seva dignitat. No hi cerqueu la saturació de peripècia de la literatura comercial: cerqueu-hi el retrat pietós d’ànimes humanes. Sí, he parlat de pietat: algú ha dit, alguna vegada, que al cor de la literatura hi ha de bategar la pietat.
Josep Manuel Vidal-Illanes parla de persones solitàries, de desnonats, de vells, de desequilibrats, de gent sacsejada per la desventura. La seva prosa, darrere la qual endevinam molt d’esforç d’estilista, transforma aquesta matèria primera de color fosc en un objecte literari que ens acompanya. Les emocions que els relats desperten no són fruit de cap efectisme fàcil sinó del maneig hàbil de tècniques narratives que tenen a veure amb coses l’ús del temps o el punt de vista. En alguns contes, el narrador ens conta la petita vida d’algú adreçant-se-li en segona persona. El “tu” crea proximitat i calidesa: l’autor i la criatura literària es miren als ulls. En un d’aquests, el protagonista ha comès un dels crims que la nostra societat considera, i amb raó, més execrables. La segona persona és arriscada, perquè podria entendre’s com a comprensió o justificació. També és una aposta reeixida, perquè la lliçó profunda és que aquella ànima negra està feta de la mateixa matèria que la nostra. Compartim vulnerabilitat: aquesta és la lliçó de L’illa, el far, el vent

M. A. Llauger © / Ara Llegim

Archivo 11-11-17 11 12 38

Els més venuts (Bellver) 23/11/2017

Los libros más vendidos en… Llibres Colom

(*) Semana del 13 al 19 de noviembre de 2017

22.11.2017 | 23:48

FICCIÓ CATALÀ

1. LL. LLach.El noi del Maravillas. Empúries
2. J.M.Vidal-Illanes.L´illa, el far, el vent. Gregal.
3.P. Auster.4,3,2,1. Edicions 62
4.A. S. Pinyol.La pell freda. La campana.
5.J.Asher.Per 13 raons. Estrella Polar.
6. J.-Y. Ferri i D.Conred.Astèrix a Itàlia. Salvat.
7B. Julbe.On em portin els ametllers. Gregal.
8.P.Fritzgerald.La llibreria. Impedimenta.
9R.J.Palacio.Wonder. La campana.
10.M.Pfister.El peix irisat. Beascoa.

FICCIÓN CASTELLANO

1. K. Follet.Una columna de fuego. Plaza Janés.
2.A.Grandes.Los pacientes del doctor García. Tusquets.
3.P. Auster.4,3,2,1. Seix Barral.
4.J.Marías.Berta Isla. Alfaguara.
5.A.P.Reverté.Eva. Alfaguara.
6.D.Brown.Origen. Planeta.
7.F.Aramburu.Patria. Tusquets.
8.E.G.Sáenz.El silencio de la ciudad blanca.Planeta
9.SKing.It. Debolsillo.
10.K.Ishiguro.Nunca me abandones.Anagrama.

bellver_colom-e1511440346294.jpg

La ressenya a “Ulls per llegir” sobre «L’illa, el far, el vent»

«L’he llegit dues vegades. Una rere l’altra, i he de confessar que escric aquestes ratlles amb temor. Temor de no haver sabut copsar tot allò que aquest llibre de relats ens aporta.

Així que cal curar-se amb salut i des d’un bon principi demanar disculpes. No m’ho esperava. No m’esperava un llibre d’imatges i sentiments. Un llibre on les imatges desvetllen sentiments i els sentiments es tradueixen en poderoses imatges.

Havia llegit altres relats del maonès J. M. Vidal-Illanes, en especial la narració Fugida,dins el volum Lluna Negra que compartia amb Peer Yeromsson i Dora Muñoz (de que la que també en vaig parlar a aquestes pàgines arran de la publicació de la seva novel·la Massa mares per a un fill).

Pot ser, aleshores, vaig encetar L’illa, el far, el vent, tot esperant trobar-me una col·lecció d’històries de sèrie negra. Res més lluny.

Com diu l’escriptor Miquel Àngel Llauger sobre aquesta obra: “Una mirada reposada, feta de paraules càlides, cap a les dones i els homes que viuen als marges de la societat, dels afectes, de la raó”.

Precisament és això el que més em sobtà i que, en conseqüència, ha fet que em costés força escriure aquesta humil ressenya.

Els personatges de la vintena de relats que trobem al llibre viuen circumstàncies molt allunyades de la nostra- de la meva vida quotidiana i, malgrat tot, ens extreuen sentiments que sí són dins nostre.

Amagats, oblidats, negats o simplement desconeguts, aquests sentiments són part de la nostra vida, no ens són –no em són- aliens.

Els secrets de la infantesa, el dolor de l’abandó, la necessitat d’una paraula amable… tot això és part nostra. Els personatges de L’illa, el far, el vent, són persones que han perdut allò que estimaven, allò que els mantenia dins un món en equilibri… Persones que malgrat “viure als marges” o precisament per això despullen el seu dolor sense les màscares que ens posem dia a dia per sobreviure o, al manco, fer veure que sobrevivim.

Al mateix pròleg del llibre J. M. Vidal-Illanes ens diu: “Uns relats quotidians trobats en uns retalls de diaris vells, dins una capsa de cartró oblidada…”. Sens dubtes, a qualsevol diari podríem trobar alguns fets insòlits que han merescut ésser publicats a algun racó d’una pàgina perduda, però també sens dubtes d’aquestes breu notícies no seríem capaços d’extreure allò que l’autor ens aporta: una visió des de l’esperança, un esguard a allò que les pàgines de successos obvien: la humanitat que no depèn mai, mai, de cap mena de pretesa “normalitat”.

Arran d’una tertúlia sobre L’illa, el far, el vent, que s’organitzà a Vilafranca de Bonany, vaig poder llegir el següent comentari: “ El conjunt presenta el testimoni social d’històries quotidianes (o no tant) de la crisi o les crisis personals derivades de la fractura social, dels oblidats, de personatges peculiars, de maníacs, de marginats, de pares, de mares, d’infants, de records, de desesperança, d’esperança”.

Gairebé res hi puc afegir a aquesta descripció, només fer-vos saber que, des de que l’he llegit, consider aquest llibre com un dels meus “imprescindibles”. J. M. Vidal-Illanes ha aconseguit quelcom molt difícil: m’he sentit solitari amb els solitaris, ferit amb els ferits, he patit l’angoixa d’un pare i la por d’una filleta. Els personatges són vius. Al costat nostre però també dins nostre.»

Eduard Riudavets  © / Setmanari “El Iris”.

File 29-09-2017, 09 35 02

Clip de premsa: com ens han vist?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara per ara, «L’illa, el far, el vent» i Josep Manuel Vidal-Illanes han sortit així a la premsa de les Illes Balears i de Catalunya. A poc a poc ens obrim camí a les presentacions d’aquesta tardor. Si us trobeu amb el llibre, no el deixeu passar, llegiu-lo lentament, a fons, amb el pensament despert, no us en penedireu.

Ara.cat / Ultima Hora Mallorca / Diario de Menorca / Diari de Tarragona – © 2017