També els escriptors trobem moments per celebrar esdeveniments entre amics, com ara aquests 40 anys d’AELC, la nostra associació d’escriptors en llengua catalana. Estrenem nou imatge corporativa, celebrem el Sant Sebastià Literari i encetem l’any Llompart 2018, tot en un mateix acte al Casal Balaguer de Palma. Sempre hi ha bones formes d’iniciar un nou any literari. Mireu un resum de premsa que hem recollit.
«Un dels vint-i-dos relats breus, sovint molt breus, que formen el volum L’illa, el far, el vent, de Josep Manuel Vidal-Illanes (Gregal, 2017), el protagonitza un home que un dia veu un feix de bitllets al seu abast i, sense poder resistir la temptació, els agafa i arrenca a córrer. Es troba a mitjans de mes i ja no pot comprar menjar. Quan comprèn que la policia li ha seguit el rastre i l’arrestarà, no té altra preocupació que evitar que la detenció tingui lloc davant el seu fill petit. És una bona mostra del que presenten aquests contes: gent que viu als marges de tot (als marges de la societat, als marges dels afectes, als marges de la raó), retratats amb un pinzell literari que mira de posar en relleu la seva dignitat. No hi cerqueu la saturació de peripècia de la literatura comercial: cerqueu-hi el retrat pietós d’ànimes humanes. Sí, he parlat de pietat: algú ha dit, alguna vegada, que al cor de la literatura hi ha de bategar la pietat.
Josep Manuel Vidal-Illanes parla de persones solitàries, de desnonats, de vells, de desequilibrats, de gent sacsejada per la desventura. La seva prosa, darrere la qual endevinam molt d’esforç d’estilista, transforma aquesta matèria primera de color fosc en un objecte literari que ens acompanya. Les emocions que els relats desperten no són fruit de cap efectisme fàcil sinó del maneig hàbil de tècniques narratives que tenen a veure amb coses l’ús del temps o el punt de vista. En alguns contes, el narrador ens conta la petita vida d’algú adreçant-se-li en segona persona. El “tu” crea proximitat i calidesa: l’autor i la criatura literària es miren als ulls. En un d’aquests, el protagonista ha comès un dels crims que la nostra societat considera, i amb raó, més execrables. La segona persona és arriscada, perquè podria entendre’s com a comprensió o justificació. També és una aposta reeixida, perquè la lliçó profunda és que aquella ànima negra està feta de la mateixa matèria que la nostra. Compartim vulnerabilitat: aquesta és la lliçó de L’illa, el far, el vent.»
M. A. Llauger © / Ara Llegim
Enguany J. M. Vidal-Illanes participarà a “La Setmana del Llibre en Català” com autor de l’editorial Gregal. L’escriptor ja té un lloc a l’agenda dissabte dia 9 de setembre a les 19 hores. No dubteu en acostar-vos per parlar una estona amb ell i comentar el llibre. Ja el coneixereu: és tímid però afable i connecta fàcilment amb les persones amb sensibilitat.
Anoteu-vos-ho a l’agenda. Mireu!
Pròleg i epílegs
La temàtica dels relats necessitava una aproximació prèvia i un tancament de reflexió. La proposta narrativa és molt arriscada en un món on volem històries boniques i hem de viure amb optimisme, fent bo el que ens toca viure. Però això no ens ha de fer perdre de vista que hi ha persones que «viuen als marges de la societat, dels afectes, de la raó», com escriu M. A. Llauger, rescatar de l’oblit aquestes persones era una espècie d’obligació moral durant el trànsit de l’escriptura de la novel·la generacional que escrivia i ara, gairebé, està completa i en fase de revisió pausada.
És evident que la fe del meu editor és pràcticament infinita i el seu compromís amb aquests marges propiciarà que molts lectors i lectores pensin en l’existència de portes obertes i sortides optimistes, però sense oblidar-se dels que han caigut en la crònica de persones que senten que ja han perdut en la vida tot allò que els havia tocat viure.
Les històries del llibre retrocedeixen a un segon pla per cedir protagonisme a la psicologia dels personatges, a ficar-se dins dels seus caps, a interpel·lar-los amb una astuta narració en segona persona.
Aproximació
L’obra està formada per una sèrie de vint relats i dos epílegs precedits cadascun d’ells per frases de diferents autors que resumeixen el rerefons de cada història. El conjunt presenta el testimoni social d’històries quotidianes (o potser no tant) de la crisi o les crisis personals derivades de la fractura social, dels oblidats, de personatges peculiars, de maníacs, de marginats, de pares, de mares, d’infants, de records, de desesperança, d’esperança. La tècnica utilitzada és la de mostrar només una part emergent de la història, com l’iceberg de Hemingway, com el realisme brut de Carver, com l’art de molts autors que es converteixen en referents. Això ho he intentat fer amb una escenografia i un llenguatge que s’allunya de la duresa que narren els contes. El llenguatge com a trampa, o com a excusa per a crear bellesa des del drama.
És un retrat col·lectiu de vocació universal, majorment emmarcat en la dècada que ens ha tocat viure, però amb un rerefons intemporal, que tracta de les petites coses que acaben magnificades per una decisió o per un gir en l’esdevenir. Les vides anònimes són així, fins que un dia s’obren pas a les pàgines de successos.
Del llibre, Miquel Àngel Llauger, escriptor, traductor i crític, ha escrit: «Una mirada reposada, feta de paraules càlides, cap a les dones i els homes que viuen als marges de la societat, dels afectes, de la raó.»
Igualment, Xisco Rotger, periodista i crític, apuntava: «J. M. Vidal-Illanes transforma retalls de diaris en odissees interiors dels éssers humans. Som dins d’una gàbia. I l’autor sap on és la clau.»
El resultat es completa amb un missatge implícit d’esperança, del fet que tot pot ser diferent de com es recull a molts dels relats perquè, sovint, la decisió de com fem front a les adversitats depèn de la nostra actitud davant els problemes.
L’obra està formada per una sèrie de vint relats i dos epílegs precedits cadascun d’ells per frases de diferents autors. El conjunt presenta el testimoni social d’històries quotidianes (o no tant) de la crisi o les crisis personals derivades de la fractura social, dels oblidats, de personatges peculiars, de maníacs, de marginats, de pares, de mares, d’infants, de records, de desesperança, d’esperança.
És un retrat col·lectiu de vocació universal, majorment emmarcat en la dècada que ens ha tocat viure, però amb un rerefons intemporal, que tracta de les petites coses que acaben magnificades per una decisió o per un gir en l’esdevenir. Les vides anònimes són així, fins que un dia s’obren pas a les pàgines de successos…
Autor: Josep Manuel Vidal-Illanes
Editorial: Editorial Gregal
Edició núm.: 1Data de publicació: 26/06/2017
ISBN: 978-84-17082-18-5
Número de pàgines: 120
L'illa, el far, el vent 