Pròleg i epílegs

La temàtica dels relats necessitava una aproximació prèvia i un tancament de reflexió. La proposta narrativa és molt arriscada en un món on volem històries boniques i hem de viure amb optimisme, fent bo el que ens toca viure. Però això no ens ha de fer perdre de vista que hi ha persones que «viuen als marges de la societat, dels afectes, de la raó», com escriu M. A. Llauger, rescatar de l’oblit aquestes persones era una espècie d’obligació moral durant el trànsit de l’escriptura de la novel·la generacional que escrivia i ara, gairebé, està completa i en fase de revisió pausada.

És evident que la fe del meu editor és pràcticament infinita i el seu compromís amb aquests marges propiciarà que molts lectors i lectores pensin en l’existència de portes obertes i sortides optimistes, però sense oblidar-se dels que han caigut en la crònica de persones que senten que ja han perdut en la vida tot allò que els havia tocat viure.

 

Les històries del llibre retrocedeixen a un segon pla per cedir protagonisme a la psicologia dels personatges, a ficar-se dins dels seus caps, a interpel·lar-los amb una astuta narració en segona persona.